Entrevista a Ruben Romero i Karin Barbeta de “7 segons”

Entrevista a Rubén Romero i Karin Barbeta, director i actriu de ‘7 segons’

Falk Richter, escriptor i director de teatre alemany, va escriure ‘7 segons’ l’any 2003, just quan començava la guerra d’Iraq. Amb aquest text, volia fer una crítica sobre la publicitat i el màrqueting com a eines per manipular la societat. En aquells moments, es van utilitzar els mitjans de comunicació per convèncer a la població sobre la necessitat que tenia el país d’intervenir en aquest conflicte bèl·lic. Actualment, aquesta realitat segueix molt vigent.

L’obra de Falk Richter entra dins de la nova dramatúrgia alemanya, que es caracteritza per dissoldre els personatges i alterar la funció comunicativa que tenen els diàlegs. És per això que ‘7 segons’ és una obra de teatre no ha deixat indiferent als espectadors que s’han apropat a veure-la a La Vilella.

Hem parlat amb el director de l’obra, el Rubén Romero, i amb una actriu protagonista, la Karin Barbeta, sobre com és ‘7 segons’, com ha sigut el procés de creació i per què la recomanen als espectadors. El resultat de la seva feina es podrà veure a La Vilella fins al pròxim 10 de març.

Més informació i reserves a info@lavilella.com o a través del calendari de reserves aquí.

La Vilella – De què tracta ‘7 segons’?

Rubén Romero – Tracta de, precisament, 7 segons, d’aquest període tan curt de temps que passa, en principi, per la ment d’un pilot d’avió dels Estats Units. Dic “en principi” perquè l’autor no deixa molt clars com són aquests 7 segons. Podrien ser 7 segons de les típiques imatges que et passen pel cap quan estàs a punt de morir o 7 segons dels crits de la gent contra la qual el pilot està bombardejant. Són 7 segons des de diferents tipus de visions però, en un principi, l’obra és sobre els 7 segons que triga un pilot a devastar una part de la humanitat.

LV – Quin és el teu personatge i què suposa per tu interpretar-lo?

Karin Barbeta – Per començar, dir que no hi ha personatges en aquesta obra, és un text amb tot de rèpliques i l’única indicació que va fer l’autor és que hi havia d’haver entre 4 i 8 actors. Tampoc hi havia posada en escena ni res més.

Les rèpliques s’han repartit entre els 4 actors que som (aquesta tria la va fer el director) i, entre tots, interpretem tant el pilot, la dona que està a casa esperant, els fills, la societat americana, etc. Tots som tots.

Per mi ha sigut una feina súper interessant perquè és la primera vegada que treballo un text d’aquesta manera. Crear aquesta peça des de zero, perquè les indicacions les hem anat treballant a mesura que anàvem aprenent el text, ha sigut una aventura molt xula.

LV – Com va ser el procés de creació de l’espectacle?

RR – Vam anar una miqueta sobre la marxa, tot i que teníem unes idees preconcebudes a priori. ‘7 segons’ és un text que et dóna una llibertat absoluta per poder-lo aixecar, no només pel que fa a la posada en escena, sinó també des d’un nivell dramatúrgic, per com assignes les rèpliques o com planteges el discurs musical que pot tenir la funció. Ho vam anar destapant tot a poquet a poquet fins que vam consolidar un codi (un tipus de llenguatge) que a nosaltres ens semblava útil per poder treballar la peça i, a partir d’aquí, vam crear aquesta mena de plataforma, diguem-ne sistema, que ens va permetre funcionar i, a partir d’aquí tot va anar bastant lliscat.

LV – Per què heu triat aquesta obra i quin missatge voleu transmetre als espectadors?

RR – L’obra la vaig triar jo fa un temps. Em va semblar molt interessant i molt lícit el tipus de discurs que proposa Falk Richter perquè penso que és un tema molt vigent. L’autor va escriure ‘7 segons’ el 2003, quan s’iniciava la guerra d’Iraq però actualment vivim en un món en què les sensibilitats de les quals es parlen són perfectament latents. La guerra està a flor de pell constantment, i si no hi és, està amagada darrere de molts assumptes entre països. Vaig triar ‘7 segons’ perquè pensava que era absolutament lícit parlar als espectadors i fer que es plantegin certs temes i que, sobretot, es facin preguntes.

LV – Per què recomanaríeu la vostra obra als espectadors?

KB– Jo la recomanaria perquè és un tema molt vigent. Tot i que, ara, en aquests moments, no hi ha cap guerra, sí que és veritat que la guerra està present a tot arreu per desgràcia. Aquesta obra és una crítica a tota la societat en general, no només l’americana. És molt interessant i et fa reflexionar, la gent quan surt ens diu que els ha servit per pensar durant una estona.

RR – És una peça que a vegades et pot fer riure però és un riure una mica curiós. Nosaltres plantejàvem aquesta obra com una gran ironia sobre la societat, sobre el que ha passat, està passant i segurament continuarà passant en un futur. La nostra tesi és que les societats del benestar, per continuar vivint i gaudint d’aquest oci magnànim que ens fa sentir tan bé, necessitem carregar-nos (potser de manera literal) civilitzacions que no saben ni com sobreviure elles mateixes. Per això vam decidir fer ‘7 segons’ i per això també la recomanem.